Fonoteca
La música del cinema: el que sonava a les sales del cinema mut, les partitures amb què s’acompanyava i els compositors que van canviar com sona una pel·lícula.
Escoltar
Enregistraments de domini públic de fa més d’un segle: cançons nascudes del cinema mut i la música que tocaven els pianistes a les sales.
-
1907 · Domini públic
In the Hall of the Mountain King
El fragment de Peer Gynt que els pianistes del cinema mut feien servir per a qualsevol persecució. Fritz Lang el va convertir en la melodia que xiula l'assassí de «M».
-
1914 · Domini públic
Poor Pauline
Una cançó còmica sobre «Els perills de Paulina», el serial que deixava la seva heroïna lligada a les vies cada setmana. El cinema ja inspirava èxits de gramòfon.
-
1915 · Domini públic
Those Charlie Chaplin Feet
Un any després de crear Charlot, Chaplin ja era tan famós que el seu caminar d'ànec tenia cançó pròpia. Aquest one-step es ballava a tots els Estats Units.
-
1916 · Domini públic
Hearts and Flowers
La música del melodrama per excel·lència: sonava cada vegada que l'òrfena plorava o el desnonament trucava a la porta. Es va fer servir tant que va acabar sent una paròdia d'ella mateixa.
-
1919 · Domini públic
Mickey
Escrita per Neil Moret per a la pel·lícula «Mickey» (1918) de Mabel Normand, és una de les primeres cançons compostes per promocionar una estrena. Es va vendre per milions en partitura.
-
1919 · Domini públic
Take Your Girlie to the Movies
«Porta la teva noia al cinema si no pots fer-li l'amor a casa»: la sala a les fosques com a refugi de les parelles, cantat amb tot el desvergonyiment de l'època.
-
1921 · Domini públic
The Sheik of Araby
Va néixer del furor per Rudolph Valentino a «El xeic» i es va convertir en un estàndard del jazz que encara es toca. Aquí, en una versió de ball del mateix any.
Partitures i fulls de música
Amb què s’acompanyava una pel·lícula muda: un manual, un catàleg de peces per emocions i els fulls que els estudis enviaven a cada sala.
-
1920 · Edith Lang, George West
Musical Accompaniment of Moving Pictures
El manual per a pianistes i organistes de sala: com acompanyar una persecució, un petó o un funeral, quin repertori tenir a mà i com improvisar sense perdre la pel·lícula.
-
1923 · G. Schirmer
Schirmer's Photoplay Series, vol. 5
Peces curtes a punt per sonar a la sala, classificades per emocions: agitació, misteri, amor, tempesta. El catàleg musical del qual bevia qualsevol acompanyant.
-
1926 · Cameo Music Service
The Son of the Sheik — cue sheet
La música prevista per a l'última pel·lícula de Valentino, estrenada setmanes abans de la seva mort. Temes orientalistes, galops i un vals per al romanç.
-
1927 · UFA
Metropolis — cue sheet
El full d'acompanyament de «Metropolis» per a la seva estrena als Estats Units: un mapa de com havia de sonar la ciutat de Fritz Lang a les sales.
-
1927 · Cameo Music Service
College — cue sheet
La música per a «El col·legial» de Buster Keaton, amb números de banda universitària i aires d'esport. Fins i tot la comèdia necessitava la seva partitura.
-
1928 · Universal
The Hunchback of Notre Dame — cue sheet (1928)
El full que l'estudi enviava als cinemes amb la pel·lícula: quina peça tocar a cada escena i durant quants segons. Aquest és el de la reestrena del 1928 d'«El geperut de Notre Dame», amb Lon Chaney.
Compositors
Dotze noms que van canviar com sona el cinema, de l’orquestra de Hollywood al violoncel de «Joker».
-
Max Steiner
El vienès que va inventar el so de Hollywood: una orquestra que subratlla cada emoció i temes propis per a cada personatge.
Filmografia → -
Erich Wolfgang Korngold
Nen prodigi de l'òpera austríaca, va fugir del nazisme i va portar a Hollywood la grandesa simfònica de Viena en les aventures d'Errol Flynn.
Filmografia → -
Bernard Herrmann
De «Ciutadà Kane» a «Taxi Driver», i sobretot Hitchcock: frases curtes i obsessives en lloc de grans melodies, i la dutxa de «Psicosi» només amb cordes.
Filmografia → -
Nino Rota
El còmplice musical de Fellini durant trenta anys: circ, nostàlgia i melangia. I el vals trist d'«El padrí».
Filmografia → -
Ennio Morricone
Xiulets, fuets, guitarres elèctriques i cors: amb Sergio Leone va reinventar el western i després va escriure més de quatre-centes bandes sonores.
Filmografia → -
Tōru Takemitsu
Compositor d'avantguarda que tractava el silenci i el soroll com a música. Del terror poètic de «Kwaidan» a la tragèdia de «Ran», amb Kurosawa.
Filmografia → -
Michel Legrand
Jazz i cançó francesa per a la Nouvelle Vague. Amb Jacques Demy va fer «Els paraigües de Cherburg», una pel·lícula en què es canta cada paraula.
Filmografia → -
John Williams
Dues notes per a un tauró i una fanfara per a una galàxia: va tornar la gran orquestra al cinema comercial i va signar els temes que tothom sap taral·lejar.
Filmografia → -
Joe Hisaishi
La veu musical de Studio Ghibli: melodies senzilles al piano que creixen fins a l'orquestra, en gairebé totes les pel·lícules de Hayao Miyazaki.
Filmografia → -
Ryūichi Sakamoto
Pioner de l'electrònica amb Yellow Magic Orchestra, va guanyar l'Oscar amb «L'últim emperador» i va continuar experimentant amb el so fins al final.
Filmografia → -
Alberto Iglesias
El compositor donostiarra d'Almodóvar i Julio Medem, i l'espanyol amb més nominacions a l'Oscar a la música. Cordes íntimes i tensió continguda.
Filmografia → -
Hildur Guðnadóttir
Violoncel·lista islandesa que compon des de la textura i el silenci. Va guanyar l'Oscar amb «Joker», una banda sonora construïda sobre el seu violoncel.
Filmografia →
Fites de la banda sonora
-
1908
Camille Saint-Saëns escriu una de les primeres partitures compostes expressament per a una pel·lícula.
The Assassination of the Duke de Guise (1908) → -
1927
Les cançons sincronitzades anuncien la fi del cinema mut i dels músics en directe a les sales.
El cantor de jazz (1927) → -
1933
Max Steiner signa una banda sonora simfònica de principi a fi i fixa el model de Hollywood.
King Kong (1933) → -
1960
Els violins de Bernard Herrmann a l'escena de la dutxa: la música com un ganivet.
Psicosi (1960) → -
1966
Morricone i Leone: xiulets, guitarres elèctriques i cors canvien per sempre el so del western.
El bo, el lleig i el dolent (1966) → -
1977
John Williams torna la gran orquestra simfònica al cinema de masses.
La guerra de les galàxies (1977) → -
1982
Els sintetitzadors de Vangelis donen al futur el seu so: fred, melangiós i ple de pluja.
Blade Runner (1982) → -
2020
Hildur Guðnadóttir guanya l'Oscar amb una banda sonora construïda sobre el seu violoncel.
Joker (2019) →