Cinema palestí
No hi ha cinema palestí sense la pregunta de qui té dret a filmar. Des del 1948 la càmera palestina treballa a l’exili, sota ocupació militar i amb els seus arxius confiscats. Filmar és, aquí, una manera de romandre.
Abans del 1948 hi va haver un començament. Ibrahim Hasan Sirhan roda als anys trenta les primeres imatges preses per un palestí i arriba a muntar una petita productora a Jaffa. La Nakba s’ho va endur tot —les sales, els laboratoris, els negatius i les ciutats on eren— i durant vint anys Palestina va ser un territori filmat abundantment per altres: noticiaris colonials, propaganda i pel·lícules d’aventures rodades en un país del qual s’havia expulsat la seva gent.
El cinema palestí com a tal neix el 1968, a Amman, amb la Unitat de Cinema Palestí que funden Sulafa Jadallah —de les primeres càmeres del món àrab—, Mustafa Abu Ali i Hani Jawhariyya. És cinema d’urgència, en 16 mm, agermanat amb el Tercer Cinema llatinoamericà, amb Algèria i amb el Vietnam: un internacionalisme antiimperialista que entén la pel·lícula alhora com a document, com a escola i com a eina política. Jawhariyya va morir filmant al Líban el 1976.
El 1982, amb l’entrada de l’exèrcit israelià a Beirut, desapareix l’arxiu de la Institució de Cinema Palestí: dècades de metratge confiscades i mai retornades, part d’elles catalogades avui en arxius militars. L’arxiu també és territori, i qui controla les imatges d’un poble controla què se’n pot explicar. Bona part del cinema palestí dels últims trenta anys treballa sobre aquest buit: buscar el que es va perdre, o tornar a filmar el que es va esborrar.
Després van arribar els autors —Michel Khleifi, Elia Suleiman, Annemarie Jacir, Hany Abu-Assad, Darin J. Sallam— i amb ells un obstacle nou, burocràtic: permisos, controls militars, coproduccions que cal armar entre quatre països i una Acadèmia de Hollywood que el 2002 rebutja una candidatura perquè Palestina no figura a la seva llista de països reconeguts. El cinema palestí existia molt abans que es reconegués l’Estat, i aquesta és exactament la seva tesi.
«Per què no vau picar les parets del dipòsit?»
Cronologia
11 fites-
Les primeres imatges
Ibrahim Hasan Sirhan filma a Jaffa la visita del príncep Saud: el primer metratge rodat per un palestí del qual hi ha constància.
-
La Nakba
Unes 750.000 persones són expulsades. Amb les ciutats desapareixen les sales, els laboratoris i les pel·lícules. Segueixen vint anys gairebé sense imatges pròpies.
-
Unitat de Cinema Palestí
Sulafa Jadallah, Mustafa Abu Ali i Hani Jawhariyya funden a Amman un cinema de la revolució, en l’òrbita del Tercer Cinema i del cinema militant algerià.
-
Los engañados
Tawfiq Saleh adapta Ghassan Kanafani: tres refugiats asfixiats a la cisterna d’un camió. La imatge que va fixar l’exili per a tot el món àrab.
-
Institució de Cinema Palestí
A Beirut s’organitza l’arxiu del cinema palestí, amb les pel·lícules pròpies i les de solidaritat rodades per cineastes de mig món.
-
L’arxiu saquejat
L’exèrcit israelià pren Beirut i l’arxiu desapareix. No s’ha retornat mai: part del material apareix catalogat en arxius militars israelians.
-
Noces a Galilea
Michel Khleifi roda dins de Palestina el primer llargmetratge palestí de ficció, amb permís del governador militar, que també és l’argument.
-
Intervenció divina
Premi del Jurat a Canes. L’Acadèmia de Hollywood rebutja la candidatura al·legant que Palestina no és un país reconegut.
-
Omar
Primer llargmetratge finançat íntegrament amb capital palestí. Acaba nominat a l’Oscar, aquesta vegada sí, com a pel·lícula de Palestina.
-
Palestine Cinema Days
Filmlab Palestine crea a Ramal·là un festival propi i una xarxa de projeccions per a un territori partit per controls militars.
-
No Other Land
El documental de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham i Rachel Szor guanya l’Oscar sense haver aconseguit distribuïdora als Estats Units.
El festival
Palestine Cinema Days
Programar cinema a Cisjordània significa moure còpies i públic entre ciutats separades per controls militars, comptant que Gaza i Jerusalem queden fora de l’abast de gairebé qualsevol entrada. Filmlab Palestine munta des del 2014 un festival que funciona menys com una catifa vermella que com una infraestructura: projeccions itinerants, formació, laboratori de guió i trobades d’indústria en un país gairebé sense sales comercials.
Des del 2023 té a més una edició internacional, Palestinian Cinema Days Around the World, que programa el mateix catàleg a desenes de ciutats alhora. És una forma de distribució política: quan el circuit comercial no compra aquestes pel·lícules, la xarxa les projecta igualment.
- Des del
- 2014
- Organitza
- Filmlab Palestine
- Seu
- Ramal·là i Cisjordània
- Extensió
- Palestinian Cinema Days Around the World (2023)
Pel·lícules
10 pel·lículesDeu pel·lícules per recórrer el segle: de l’adaptació de Kanafani que va fixar la imatge de l’exili al documental que va guanyar l’Oscar sense distribuïdora.
المخدوعون
Tres refugiats travessen el desert amagats a la cisterna d’un camió. L’adaptació de Kanafani que va fixar la imatge de l’exili palestí.
عرس الجليل
Un mukhtar necessita permís del governador militar per casar el seu fill. El primer llargmetratge palestí rodat dins de Palestina.
Divine Intervention
El control militar convertit en comèdia de l’absurd. Premi del Jurat a Canes i candidatura rebutjada per no venir d’un país reconegut.
Paradise Now
Dos amics de Nablus, quaranta-vuit hores i cap sortida bona. Globus d’Or i candidatura a l’Oscar sota l’etiqueta «Palestina».
La sal de este mar
Una novaiorquesa torna a Jaffa a reclamar els diners que el seu avi va deixar en un banc el 1948. Primer llarg dirigit per una palestina.
5 cámaras rotas
Emad Burnat filma sis anys de resistència a Bilin amb cinc càmeres que li van destrossant una rere l’altra.
Omar
Un mur, un interrogatori i la sospita com a forma de govern. El primer llargmetratge finançat íntegrament a Palestina.
Gaza Mon Amour
Els germans Nasser filmen un amor tardà en una Gaza tancada: la comèdia com a negativa a interpretar el paper de víctima.
Farha
Una nena tancada en un rebost veu per una escletxa què passa al seu poble el 1948. Hi va haver ministres israelians que van demanar retirar-la de Netflix.
No Other Land
Masafer Yatta, enderroc rere enderroc, filmada per un palestí i un israelià. Oscar 2025 sense distribuïdora als Estats Units.