A Trip to the Moon
El primer gran relat de ciència-ficció del cinema: la càpsula que es clava a l'ull de la Lluna, de Georges Méliès.
Pel·lícules de domini públic que pots veure aquí mateix, allotjades a Internet Archive. Cinema lliure, sense murs.
El primer gran relat de ciència-ficció del cinema: la càpsula que es clava a l'ull de la Lluna, de Georges Méliès.
Western fundacional d'Edwin S. Porter, pioner del muntatge narratiu i del cèlebre tret a càmera.
Adaptació de Jules Verne amb les primeres grans seqüències submarines rodades al cinema.
El monumental fresc de D. W. Griffith: quatre èpoques entrellaçades sobre la intolerància humana.
Melodrama íntim de Griffith, d'una delicadesa visual que anticipa el cinema de cambra.
Manifest de l'expressionisme alemany: decorats deformes i ombres pintades per a un malson sense centre.
Douglas Fairbanks funda el cinema de capa i espasa amb el seu Zorro acrobàtic i burleta.
Assaig-documental sobre la bruixeria de Benjamin Christensen, entre el tractat i l'al·lucinació.
La simfonia de l'horror de Murnau: el comte Orlok i la seva ombra continuen sent la imatge del vampir al cinema.
Buster Keaton s'endinsa literalment dins la pantalla: un dels cims del cinema còmic i metacinematogràfic.
El muntatge d'atraccions d'Eisenstein i l'escena de l'escalinata d'Odessa, lliçó viva de cinema.
Els dinosaures animats de Willis O'Brien, antecedent directe de King Kong.
Lon Chaney i el seu rostre descobert: el terror gòtic de Hollywood en estat pur.
El primer llargmetratge de zombis, amb Bela Lugosi com a amo d'un enginy sucrer de morts vivents.
La screwball comedy a la seva màxima velocitat: Hawks i un duel de diàlegs encavalcats sense respir.
Cinema negre de sèrie B convertit en mite: fatalisme, carretera i un destí que es tanca com un parany.
Fritz Lang i Edward G. Robinson en un negre amarg sobre el desig, la pintura i la condemna.
Orson Welles dirigeix i protagonitza la caça d’un criminal nazi ocult en un poble de Connecticut.
Negre semidocumental de fotografia enlluernadora (John Alton) que va inspirar la sèrie Dragnet.
Un home enverinat investiga el seu propi assassinat abans de morir: el negre com a compte enrere.
Ida Lupino, única dona que va dirigir un cinema negre clàssic d'estudi: tensió seca en ple desert.
La comèdia de terror que Corman va rodar en dos dies: una planta carnívora amb gana i sentit de l'humor.
Malson independent d'atmosfera hipnòtica que va influir en tot el cinema de terror posterior.
Gòtic de Corman amb Boris Karloff i un joveníssim Jack Nicholson en un castell de boires.