A Trip to the Moon
El primer gran relat de ciència-ficció del cinema: la càpsula que es clava a l'ull de la Lluna, de Georges Méliès.
Pel·lícules de domini públic i amb llicència lliure que pots veure aquí mateix, allotjades a Internet Archive. Cinema lliure, sense murs.
El primer gran relat de ciència-ficció del cinema: la càpsula que es clava a l'ull de la Lluna, de Georges Méliès.
Western fundacional d'Edwin S. Porter, pioner del muntatge narratiu i del cèlebre tret a càmera.
Adaptació de Jules Verne amb les primeres grans seqüències submarines rodades al cinema.
El monumental fresc de D. W. Griffith: quatre èpoques entrellaçades sobre la intolerància humana.
Melodrama íntim de Griffith, d'una delicadesa visual que anticipa el cinema de cambra.
Manifest de l'expressionisme alemany: decorats deformes i ombres pintades per a un malson sense centre.
Douglas Fairbanks funda el cinema de capa i espasa amb el seu Zorro acrobàtic i burleta.
Assaig-documental sobre la bruixeria de Benjamin Christensen, entre el tractat i l'al·lucinació.
La simfonia de l'horror de Murnau: el comte Orlok i la seva ombra continuen sent la imatge del vampir al cinema.
Buster Keaton s'endinsa literalment dins la pantalla: un dels cims del cinema còmic i metacinematogràfic.
El muntatge d'atraccions d'Eisenstein i l'escena de l'escalinata d'Odessa, lliçó viva de cinema.
Els dinosaures animats de Willis O'Brien, antecedent directe de King Kong.
Lon Chaney i el seu rostre descobert: el terror gòtic de Hollywood en estat pur.
El primer llargmetratge de zombis, amb Bela Lugosi com a amo d'un enginy sucrer de morts vivents.
La screwball comedy a la seva màxima velocitat: Hawks i un duel de diàlegs encavalcats sense respir.
Cinema negre de sèrie B convertit en mite: fatalisme, carretera i un destí que es tanca com un parany.
Fritz Lang i Edward G. Robinson en un negre amarg sobre el desig, la pintura i la condemna.
Orson Welles dirigeix i protagonitza la caça d’un criminal nazi ocult en un poble de Connecticut.
Negre semidocumental de fotografia enlluernadora (John Alton) que va inspirar la sèrie Dragnet.
Un home enverinat investiga el seu propi assassinat abans de morir: el negre com a compte enrere.
Ida Lupino, única dona que va dirigir un cinema negre clàssic d'estudi: tensió seca en ple desert.
La comèdia de terror que Corman va rodar en dos dies: una planta carnívora amb gana i sentit de l'humor.
Malson independent d'atmosfera hipnòtica que va influir en tot el cinema de terror posterior.
El primer Coppola, rodat a Irlanda per a Roger Corman en nou dies: un castell, una herència i un assassí amb destral. Amb subtítols en castellà.
Gòtic de Corman amb Boris Karloff i un joveníssim Jack Nicholson en un castell de boires.
Vincent Price, sol en una ciutat de vampirs: la primera adaptació de «Soc llegenda», i la que Romero va reconèixer haver copiat.
Rodada per un venedor de fertilitzants d’El Paso per una aposta. Candidata perpètua a pitjor pel·lícula de la història i, per això mateix, de culte.
La pel·lícula que va inventar el zombi modern és de domini públic per un error al rètol de copyright. Amb subtítols en castellà.
Paròdia finlandesa de Star Trek i Babylon 5, feta en un pis durant set anys i alliberada en Creative Commons: milions de descàrregues.
La primera pel·lícula oberta de Blender: dos personatges recorren una màquina infinita. Es va publicar amb tots els seus fitxers de producció.
Faula animada de la Blender Foundation: un conill bonàs es venja de tres rosegadors matons. Cinema obert fet amb programari lliure.
Documental sobre la cultura del remix i el copyright, amb Girl Talk i Lawrence Lessig. Versió en castellà, remesclable per llicència.
Nina Paley entrellaça el Ramayana amb cançons de jazz dels anys 20 en una animació lliure que ella mateixa va alliberar al domini públic.
Curt de fantasia de la Blender Foundation: una noia busca el drac que va criar, en una èpica breu d'animació lliure.
El primer documental de TVE amb llicència Creative Commons: un any seguint el debat sobre la propietat intel·lectual a Espanya.
Zombis al CERN: rodada als túnels del Gran Col·lisionador per doctorands de física, sense permís oficial i amb llicència lliure.
Ciència-ficció amb efectes visuals de la Blender Foundation: Amsterdam arrasada per robots, rodada per provar el VFX de codi obert.
Els tres fundadors de The Pirate Bay, del web al banc dels acusats. Es va estrenar a la Berlinale i a BitTorrent el mateix dia.
La vida d’Aaron Swartz, programador i activista de l’accés obert, perseguit per descarregar articles acadèmics. Publicada en Creative Commons pels seus autors.
Primer capítol de la Blender Foundation: una ovella suïcida i un venedor còsmic ofereixen vides alternatives. Animació lliure i surreal.
Koro, la llama patagònica de Blender, es baralla amb un pingüí per l’última baia de l’hivern. Comèdia muda de tres minuts.
Una pastora i el seu gos desperten la primavera a les muntanyes. Blender Studio, inspirada en la infantesa del director a Alemanya.
Slasher de bosc a l’estil dels vuitanta, amb follets: uns adolescents britànics no haurien d’haver trepitjat aquells bolets. Blender Studio.
Distopia sense energia: un ancià assalta una fàbrica de bateries. Quatre minuts de Blender Studio, amb tots els fitxers oberts.